Les deu del matí
S'endevina el morat del colorant
que traginen les aigües. Tornassol
no fet per a l'esguard. L'àcid s'acosta
a la gola; els bidons són irrisoris.
Els mots es fan difícils: «Jo volia
viure en ple èter, entre els simulacres
aeris de les coses» (Jean-Paul Sartre, Les mots).
Una sentor d'herba cremada
es va emportant la veu que desafina.
Era gran un exili en la certesa.