Les Agudes
La gran muntanya és blanca de neu tornassolada
de blau i rosa pàl·lids com despullat infant.
I joguineja sobre la neu, com una fada,
la llum qui és tota gèlida i és tota fulgurant.
I les Agudes tremen del fondre's aparent
com una pell felina. I en llarga fumarola
s'enlaira de la neu l'alè fet aureola.
I és una escala blanca l'endormiscat torrent.
La gran muntanya és llisa. No té fondals ni grops.
Rasa de neu, s'exalta fins arribar al cimal.
Tallada en sec, hi afina, precisa i enquadrada
pel cel metàl·lic sord a l'udolar dels llops.
Només la taca negra i aguda, sempre igual,
dels grans avets sobreïx, vetusta, resignada.