L'Arxiduc a Miramar
Ara, als vespres, bufa amb força el gregal.
Que lluny, els dies clars de primavera!
Tots els matins perfumats de resina
i de fonoll marí, i el vagareig
pels senders, entre el càrritx, ran de mar.
Però, a la llar, hi espeteguen tions
d'alzina i, redreçats pacientment,
els vells murs de la humil possessió
—esdevinguts delicat cobricel—
serven l'únic tresor que desconeix
l'escriny llunyà del palau de Bohèmia:
el ver amor d'una jove pagesa.