L'article d'ara fa un quart de segle es titulava "El Pantaleu". Tinc el retall davant meu. Va sortir en un setmanari que feien al meu poble, l'"Andraitx", que ara continua, però que ja és un altre. El portava Antoni Calafell, "l'amo en Toni de s'Impremta", el qual durant gairebé cinquanta anys, fins a la seva mort, el va compondre i el va tirar en un petit taller noucentista que encara manegen les seves filles i el gendre. El matí se n'anava, amb un carro i una mula, al camp, a unes terres que portava.
Eren, com deia, "l'agricultura". A la tarda s'estava a la impremta. Era alt, prim, i tenia una veu de baix profund. Amb el temps va arribar a esser un dels meus grans amics.
Aquell any 1952 jo en tenia quinze. Vivia a Palma, la ciutat de l'illa mallorquina, des de feia dos anys, i estudiava Comerç. A l'estiu, em passava tres mesos, de vegades més, al poble, més ben dit, al camp, a Sant Telm, en una finca rural de la meva família, davant del mar, que els meus pares portaven, i encara porten. També estava molt ficat en una congregació mariana que hi havia a Andratx i de la qual vaig arribar a esser president. Aquells mesos d'estiu em passaven entre treballar al camp - la batuda, la recollida d'ametlles...-, anar a passejar amb al·lotes al capvespre pels carrers mal il·luminats, xerrar amb el vicari que dirigia la congregació i llegir, hores i hores, entre els pins frescals, solitaris, magnes...
També escrivia. I vaig redactar un parell o tres de composicions que vaig portar al setmanari. L'una es referia al cervell; l'altra no sé quina relació tenia amb Napoleó... L'amo Antoni les va rebre amb vagues paraules i no les va publicar mai. Em va dir que valia més que tractés temes locals, coses més modestes. Emocional, si bé decebut, vaig tornar a casa, la casa dels meus pares, dels meus avis, i que la família havia habitat probablement des del segle XIII. És a la barriada antiga i primitiva del poble, el Pantaleu. Vaig sopar i vaig pujar a la meva cambra. Nit d'estiu, brillant foscor. Sonava la ràdio d'una veïna, fenomen allí i llavors encara poc comú... Vaig agafar la ploma i vaig redactar l'article, que un parell de mesos més tard sortia a la primera plana de l'"Andraitx".