L'ànima
Que és llarga l'eternitat!
Només fa mil anys que corre
el comte Arnau.... i està cansat.
Que és llarga l'eternitat!
Totes les veus de la terra
se riuen del comte Arnau
perquè volta, volta, volta
bo i cercant son vell palau.
—Fill de la terra, —fill de la terra,
comte l'Arnau!
I ara què cerques? —I ara què cerques?
Ah! ah! ah! ah!
—Cerco mon ànima, —valga'm Déu val!
—I a on la cerques, —a on la cerques?
comte l'Arnau?
—A casa meva —dueu-m'hi, si us plau.
—Tu no tens casa, —tu no tens ànima:
tens un cavall,
corre que corre, —corre que corre!
Au! au! au! au!
Seràs arbre, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s'inflama,
seràs astre rutilant.
—Seré home sobrehome
perquè en tinc la voluntat!
—Ell vol esclafir la rialla,
fa un gran crit i arrenca un plor.
Al gran alarit que arrenca
tot plorant el comte Arnau,
totes les veus de la terra
se dispersen udolant.
El comte Arnau plora,
i dins de son plor
ha trobat son ànima
que és una cançó.