L'amistat cordialíssima que el poeta [Fages de Climent] tingué amb Montserrat Vayreda fou extraordinària. Aquesta senyoreta fou probablement la primera cariàtide – si és que aquestes coses es poden numerar. Li dedicà moltes i moltes poesies. Començà escrivint uns versos sobre el Noguer de Segueró, que és on nasqué. Són aquests versos:
Puigsacalm, al fons; la pollancreda
i el xaragall. La delicada laca
d'un presseguer verd lila, ornat de seda,
juga amb un núvol blau, que s'esparraca.
I esbarriades en la terra opaca
d'ací d'allà, com una fina taca
pastura un folc de vaques d'en Vayreda.