L'adéu al món
Enrera gir mon pas. ¡Adéu follies
ensomnis mentiders d'aqueix món breu!
il·lusions que al capvespre sou musties
fumera del no res ¡per sempre adéu!
Atura't esperit. Tes ales plega,
que l'esglai t'ha retut al primer vol,
no és lo teu cel aqueix a on t'ofega
l'espessa boira que t'amaga el sol.
¿Cor meu, per qui bategues?, no és ta vida
lo moure't forcejant dintre mon pit
per tot lo d'ací baix; ¡tot és mentida!
fonedissa claror de fosca nit.