La Verge de Mig Aran
Teniu aires de pastora
i pastora voleu ser.
El vostre esguard enamora,
la vostra vida també.
Teniu aires de pagesa,
Madona del Mig Aran,
i l'augusta reialesa
que us atorga el vostre Infant.
Recordant la vostra imatge
el camí es torna amorós;
l'alegria del paisatge
tots sabem que ve de vós.
Teniu prats i flors gemades,
teniu flors i bells indrets
on s'estimben les cascades,
dolls de llum entre els avets.
Hi ha l'abella que conserva
dins el rusc tresors de mel,
uns ramats que arranen l'herba
i uns estanys amb blau de cel.
Sou, oh Verge camperola,
Flor del cel vora el camí;
sou talment una viola
que fa segles hi florí.
Us veneren a Viella,
i l'encís a vós ens duu:
sou l'esclat d'una rosella
entre l'or del blat madur.
Perquè fou esquerp un dia
estimeu aquest país,
i a tota la rodalia
ara llu el vostre somrís.
Dins un cercle de muntanyes,
ple de màgiques clarors,
ara us volten les cabanyes
i la vida dels pastors.
Us hem vist quan té l'alosa
camps llaurats devora seu;
i a l'hivern, quan el fred posa
dalt dels cims claror de neu;
us hem vist quan les ovelles
tornen, manses, al corral,
i el repic de les esquelles
porta un aire de Nadal;
us hem vist quan, desglaçada,
la neu riu pels rierols,
i sentiu la refilada
del concert dels rossinyols;
us hem vist quan la florida
fa més dolç l'aire d'abril,
i un sembrat de flors convida
a guarnir-vos el cambril.
Us volaren la capella
al camí de Salardú,
i ara us tenen a Viella,
venerada en port segur.
Serveu aires de pastora
i pastora voleu ser.
El vostre esguard enamora:
la vostra vida també.