La seva torre del Passatge Permanyer...

Autor: Albert Manent i Segimon
Obra: Semblances contra l’oblit. Retrats d’escriptors i de polítics , 1990

La seva torre del Passatge Permanyer es convertí en un fogar de cultura. Del 1946 al 1953 s'hi donaren més d'un centenar de lectures poètiques, en diumenge i cada quinze dies. Maria Fontseré repartia a mà les invitacions. Els actes se celebraven al saló de la casa i la gent s'encabia en una alcova plena de llibres, en una habitació propera o en el mateix cancell de la casa. Alguna vegada havien estat cent cinquanta, però normalment hi venien unes setanta persones. La policia no gosà mai interrompre les sessions, tot i que en els interrogatoris feien sovint la pregunta de si hi assistia l'interrogat. Jordi Vila Pradera, subdelegat de censura, vivia a la torre del costat i feia els ulls grossos i els excusava dient que eren "cuatro locos». Per ca l'Iglésies passaren Riba. Vinyoli, López-Picó, Blai Bonet, Xavier Amorós, Clementina Arderiu, Lleonart, Xavier Casp. J. M. Es­pinàs, Tomàs Garcés, Bertran i Oriola, Sánchez-Juan, Isidor Macabich, Jaume Bofill i Ferro... Uns com a lectors i d'altres com a presentadors. La pri­mera fila era anomenada col·loquialment el senat. S'hi asseien Eduard Fontseré, Josep Puig i Cadafalch i el general Lluís Faraudo de Saint-Germain, rabelaisià i bon erudit.