La pluja en un carrer antic
Oh carrer de Girona, vell, rònec, costerut,
de canals voladisses, ferotges i agressives:
jo, de tes grosses pluges, guardo memòries vives
hagudes en llargs dies que d'hoste m'has tingut.
Tu, del tro, redoblaves les notes ofensives,
tu daves veus enormes al llòbrec bofarut
i, en els ruixats de tràmpol, amb forces redivives
fruïa sa disbauxa ta folla senectut.
Tes canals, aleshores, des dels altíssims ràfecs
envaïen tot l'àmbit, acumulant-hi xàfecs;
era un xopoll ta andana, i ta carrera un rec;
els transeünts retien, malmesos, els paraigües
i, per entre la fressa del gran daltabaix d'aigües,
el penell de la torre hi escorria un renec.