La planta de la iglésia és rectangular sense creuer ni absis rodó. S'hi entra per un dels costats llargs i a mà dreta hi ha l'altar major, a l'esquerra el cor i potser cercant bé se trobarien per sota la volta indicis d'una portalada que devia donar a l'espai on avui està bastida la rectoria, l'abadia.
Les capelletes laterals són poc fondes i algunes bastant boniques. Una sobretot, casi sota el cor, es d'un gust perfecte. Té per altar una mesa renaixement florit i damunt un hermós tríptic enquadrat dintre un fustam amb llavors en les pilastretes, frisos, capitells i cornises extremadament delicades. Les pintures son casi gòtiques i de bastant mèrit. Representen a sant Joan Baptista la de l'esquerra, a santa Magdalena la taula del mig i a sant Antoni Abat la de la dreta.
Altre altar amb la imatge de santa Agnès és també polit en extrem. La Vergineta porta palma i un anyellet simbòlic. És de coloracions clares i tendres a la manera murillesca tendra.
A l'altar major hi ha un sant Antoni Abat de poc mèrit, en canvi la santa Rita del seu costat és d'allò més bonica. Sembla d'algun pintoràs d'escola castellana malhumorat, un Zurbarán, un Greco, un Ribera de segona categoria.
Les parets de la iglésia, interiorment, són emblanquinades a partir d'una socolada de rajoles groc-blavenques d'un dibuix molt correcte i d'una entonació xamosa.
La trona porta la data del 1769, és de forma de copa i cada un dels seus plafons laterals (és vuitavada) representa un pas de la passió i mort de Jesucrist. Les pintures semblen aprofitament d'algun moble o altaret més antic que la trona. Són molt finetes i de mèrit. És també agradable l'altar de la Verge del Roser amb un treball d'escultura barroca altament esbojarrat. Regalo sens dubte d'una persona piadosa del sigle XVIII que volgué un altar ben a la moda.