La placeta alta i inclinada, efectivament, està arranjada per a la festa. Canyes i murta davant l'església, quatre banderetes i flocs de paper de casa a casa. Es festa rústica, amb la despreocupada senzillesa d'aquestes diades. Tota la diversió la fa la gent, agrupant-se, contemplant-se a ella mateixa. Els qui primer han arribat han estat els venedors i rifadores de torrons i confits, de galetes i caramels, amb les seves tauletes portàtils, i ja les han cobertes amb les petites mercaderies. Constitueixen una tropa sol·lícita i cridanera, que va visitant tots els pobles el dia del patró, resseguint un extens santoral. Figures conegudes de tothom, populars entre els infants i el jovent, cada any apareixen amb els seus llamins i galindaines, amb les seves crides i exhortacions. Han pres estratègicament el cim del puig, davant els cafès, a banda i banda del camí. Ara i adés una mà agita un arruixamosques de paper per damunt els productes aferrissosos. També els cafeters han fet recapte de begudes i refrescos. Els uns i els altres, amb els carnissers que ahir sacrificaren cabrits i porcells, són els beneficiaris de la festa, els qui en trauran el profit, si el dia aguanta sense ploure. Contemplen els qui van venint, alguns de pobles llunyans, amb gruix de bitllets a la cartera. Si no plogués!...