La plaça de la Font, com dèiem, és el lloc on acaba el carrer de les Escrivanies. És una plaça petita, proporcionada a l'estretor dels carrers que en surten. Com per exemple el carrer Paraireria, que és el més curt i estret de la ciutat i que és citat des de l'any 1301. Els paraires (treballadors de la llana) li van donar nom.
La plaça de la Font, amb la seva insignificança/a aparent, té un paper molt important en el drama històric i polític de la ciutat de Banyoles. Des de l'any 1303 fins al 1928, va radicar-hi l'edifici principal, el cervell del poble: la Casa de la Vila. Per això havia estat coneguda des del segle XVII amb el nom de plaça de la Vila (abans era la plaça Mitjana).
La Casa de la Vila, que va començar a existir jurídicament quan l'abat Vallespirans va donar la independència administrativa als seus vassalls en aquell històric any 1303, va venir a instal·lar-se en aquest edifici, que també fou conegut amb el nom de "Pia Almoina". La "Pia Almoina" no existia pas únicament a Banyoles. Era una institució benèfica medieval molt arrelada a la nostra terra.