La nuvolada embolcalla el dibuix del port. La balandra solca l'aigua, talment una peça de seda grisa, brillant, com si aviat hagués de descarregar una gotellada. Els mariners m'han dit abans de sortir que només era amburgada, una mica de boira. Una bafa humida desdibuixa l'horitzó.
En aquesta hora l'Ametlla, són quarts de vuit del matí, torna a moure's, amb les barques del bou a la mar i el peix blau dels sardinals a la subhasta. Si per mi fos, hauria esperat per salpar que la boira es dissipés, però m'ha semblat que devia fiar-me de l'opinió d'aquesta gent de mar. Ben mirat, jo sóc un estrany que només de tant en tant, i quan fa bo, passejo per aquestes aigües.