11. La nacionalitat catalana
¿Ho som nosaltres una nacionalitat, diferent de la castellana, de la gallega, de la basca?
I prou que ho som, per més que qualcú, sols de sentor-ho, tregui foc pels queixals, i mos tiri carrerons de llamps i pestes, que, gràcies a Déu, no mos tocaran ni un fil de roba, perquè mos abriga una corassa incontrastable: la ffonda convicció del nostre dret i la seguretat del nostre triomf definitiu.
Prou que o som una nacionalitat; en tenim tots els símptomes, distintius i caràcters. Tenim l'idioma.
12. Tenim idioma o dialecte. El català, el mallorquí, el reossellonès i el valencià són un sol idioma
Si qualcú me tranca el davant dient-me: -¿El català és un idioma? ¡Tot lo més un dialecte! –li respondré: ¿Voleu que sia un dialecte? Està bé, peraixò no ens barallarem. Idioma o dialecte, tenim un llenguatge que es parla des de Salses i Formiguera (Capcir) fins a Crevillent i Santa Pola, des de les Maleïdes i Calaceöt fins a les Balears i Alguer. ¿Qui no sap que açò que en diuen català, rossellonès, mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarés, alacantí, no són més que modalitats d'un mateix i únic idioma que el poreu anomenar com vulgueu, mentre no faceu la toixarrudesa de negar-li l'existència, que, després de tot, la tendrà, tant si la hi negau com si la hi reconeixeu? ¿Qui és capaç de citar-me una forma o moalitat lingüística de les Balears o de regne de València que no es trobi dins Catalunya oriental, septentrional o occidental?