La Majestat de Beget, la Divina Majestat, que en diuen al poble, és una de les més espectaculars conseqüències dels temps durs i purs. Dins l'església buida, poc il·luminada, arraconada en les erosions del temps i de la fe, l'ample Crist romànic, una fusta estilitzada, hieràtica i probablement airosa, manté la seva insòlita presència. Els de Beget li tenen una devoció total, hi sublimitzen les seves arrels, la seva personalitat. La Majestat és un déu perquè Beget vol que ho sigui. Ha estat datada de la segona meitat del segle XII, és galteruda, trista i absent. Havia estat molt pintada i està molt corcada.