La llum blava (fragment 1)
Doncs, bé: al cap d'una hora d'aquesta escena, entre les empentes de la Rambla de la ciutat, s'anava obrint pas amb tots los treballs l'hereu Vilalta tot sol, amb lo barret tou blanquinós tirat a sobre els ulls i aixecant lo cap per sobre de la multitud per no perdre de vista una pageseta senzillament vestida, alta, airosa, de majestuós andar, que també es feia fer pas entre la rebogada de la gent i del bestiar, tenint de la brida una euga superba de color roig amb clapes blanques, com poques n'haurien eixides a fira de tan bona estampa.
La noia, en sent al carrer dels Caputxins, prengué la direcció de la carretera de Roda, caminant a bon pas estalonada per la bèstia, que ajogassada li tocava el braç amb lo morro, havent-se-la d'apartar tot sovint amb una estirada de la brida. Corprès de totes dugues, en Conrad trencà rebent pel carrer Nou. Entrà disparat a una casa que allà a prop hi tenia, i amb un dir Jesús ja tornava a ser al carrer, muntat en la seva poltra bertranyesa, excel·lent animal, blanca com un glop de llet, i d'una marxa que havia de ser un regalo pel cavaller.