La iglésia parroquial queda al mig de la vila amb son campanar, que és quadrat, amb dos finestrals per part amb una petita cucurulla sobre de enrajolat de València. Lo interior de la iglésia és capaç, en la que se venera en lo altar major dins de son camarín una molt miraculosa i piadosa imatge de Cristo crucifícat, la qual és tota casi negre, y se li reparen a algunes com gotes de sang, que jo he vist i adorat a aquella sagrada imatge del Redemptor. Lo pedestal d'aquell altar major és de marbre molt primorós, amb l'acció al viu d'uns com atlantes que lo aguanten al coll bo i arrupits. La portalada i frontispici de la parròquia és vistosa i en lo més alt queden per remate algunes figures de pedra i, d'estes, la de la Mare de Déu en sa Puríssima Concepció. Queden altres dos iglésies i convents en la vila, a saber: escolapios i agustinos calçats. Hi ha una prou bella rambla en Igualada, que la circueix per fora.
Molta part del terreno se rega per la còpia d'aigua de una sèquia, el que està plantat de moltes vinyes, que donen bastant vi, del qual se fabriquen aiguardents per lo comerç a altres poblacions.
Se conten en Igualada catorze fàbriques de sombreros, vint-i-quatre fàbriques de llana, quatre de seda, cinc d'aiguardents i una de sabó, amb lo que se fa notòria l'aplicació de sos naturals.