La font de Melior
Set patges acompanyen
mes ai! a l'aimador,
que va a trobar sa nina
mes ai! prop de la font.
Del castell de son pare,
mes ai! que n'és a prop,
cap a la font se'n baixa
mes ai! na Melior.
Un dia, quan baixava,
mes ai! troba lo cos
d'aquell que tant volia,
mes ai! estès i mort.
Nafrat de set ferides
mes ai! sobre del cor,
nafrat amb les set llances
mes ai! dels set traïdors.
Ja en cau l'amoroseta
mes ai! sobre del cos;
na Melior és morta,
mes ai! Déu la perdó.
Què en toquen les campanes?
Mes ai! toquen a morts;
na Melior és morta,
mes ai! Déu la perdó.
Al castell se l'enduen
mes ai! amb processó;
porten dos creus de plata,
mes ai! tres gonfanons;
que volen soterrar-la,
mes ai! na Melior,
al castell de son pare
mes ai! dins un vas d'or.
Les robes i les fustes
mes ai! blanques ne son,
blanqueta n'és sa cara,
mes ai! també les flors.
La morta, quan la passen
mes ai! prop de la font,
a tot son cos n'hi agafa
mes ai! gran tremolor!