La finalitat del meu passeig és acostar-me a la Casa de la Vall. La Casa de la Vall ha estat molt descrita pels viatgers que han passat per aquest país. Què se’n podria dir més? És un casalot construït el segle xv, d’aspecte defensiu, amb matacans i una garita i una torre que no té res de particular, però que a mi em sembla justíssima per a Andorra. Té un aspecte seriós i sever. Per a la representació que té Casa, que es pot demanar més?
La porta de la Casa mira a Andorra la Vella. A la part contrària, mirant la vall i el riu, hi han construït un jardinet. En aquest jardinet, hi han posat una estàtua de l’escultor Viladomat que representa una senyoreta i un jove fent un pas de dansa. No he sabut mai el que pretén ballar aquesta parella tan carregada de roba i de bons sentiments familiars, però més aviat em sembla que el folklore hauria de tenir un límit. El jardí és una collonadeta sense cap pretensió que té la característica més agradable que pot tenir, al meu entendre, un jardí: no hi ha mai ningú, dues o tres persones, incloent-hi l’infrascrit —quan hi vaig. Els jardins, i els jardinets sobretot, han d’ésser solitaris.