La creu (fragment)
Forjada al foc de l'avior
on el geni d'una raça
que semblava moridor
forjà el cor i la corassa
d'En Jaume el Conqueridor;
forjada al foc que inflamava
l'accent de Vicent Ferrer,
i en l'Art Magna clarejava,
i empenyia a la mar blava
els navilis d'en Roger;
forjada al foc de la pira
que unia al rei coronat
els reis de la docta lira
fent de la reial cadira
trono de fraternitat;
forjada al foc que fonent
els grillons dels esclavatges,
l'argolla del pensament,
s'estenia per les platges
i els deserts de l'Orient;
eixa creu de recordança
dels dos cavallers germans,
serà ensems, perpetuant-se,
monument de l'aliança
que entrunyella nostres mans.
**
Aquí tot canta la gesta
d'En Guillem i d'En Ramon,
i el pi vell encara resta
on va reclinar la testa
En Montcada moribon.
Els dos hèroes combateren
i triomfaren i moriren ;
ni sols plorar-se pogueren;
mes les ànimes s'uniren
quan la volada prengueren.
Plora l'host tota la nit;
com un nin, el Rei ardit,
el lleó de les batalles,
remullà de plors les malles
que guarnien el seu pit.
Va plorar la gent d'enfora;
i apar que el plant d'aquella
de segle en segle retrunya;
va plorar i encara plora
l'amorosa Catalunya.