La ciutat, potser la meva ciutat imaginada, és feta d'aquests sons. Només cal aturar-se i escoltar-los, com hi és el plany de Martí l'Humà, el qual, des de Bellesguard, mirava el mar blau en calma tot sabent que el seu fill no tornaria mai més de Sardenya: «Viurem tots temps ab sobirana tristor e dolorosa vida.» No puc imaginar-me que tot allò que he oblidat, i que em retorna sota la forma de les paraules, prengui la vida de la literatura en una altra llengua que no sigui la meva.