VI. La ciutat i el poeta
Venturosa ciutat si té un poeta
que enceta un epigrama cada jorn,
toca el fagot, la gaita i el fiscorn,
i la ciutat li sap seguir la veta.
Acrobàtica rima. Ploma neta.
Entre la Rambla i el carrer del Forn,
té quatre poetesses girientorn
per escapçar-li el ripi amb llur raqueta.
Venturosa urbs si té un poeta líric
que plasma el mot suau, agut, satíric,
però avinent i gràvid per l'oda èpica.
Senyor estantís de fonda rel feudal
que ve a parlar al banquer i el menestral
de l'esterlina i el florí i el ral.
I a la fi del discurs, admet la rèplica.