La Catedral és boniqueta i correcta, aixecada en la mateixa àrea d'altre temple anterior que degué cremar-se, o s'enrunà, i del qual són eloqüent vestigi lo campanar romànic, per l'istil del de Castelló d'Empúries, i un tros de construcció que podria dir-se l'absis de la iglésia nova.
Interiorment és tota ella d'un istil... sense istil, reminiscència de nombroses iglésies romanes (de Roma) fetes de pressa i amb poc gasto.
És d'una sola nau amb capelletes laterals poc fondes, emblanquinades i amb escultures decoratives a les claus de les arcades, als rosetons de la gran volta, damunt dels finestrals, que són quadrats. Les decoracions se destaquen en color de canyella. L'altar major és un templet circular on entremig de vuit columnetes dòriques i sota una cupuleta graciosa se venera una imatge de la Verge Maria.
També s'hi recorda en altaret modest lo martiri de Santa Tecla, la patrona dels tarragonins, primers pobladors de l'illa després de la reconquesta.
La iglésia porta el títol d'un cèlebre temple romà. Santa Maria la Major, lo qual me confirma en que la féu millorar algun prelat o benefactor que devia haver estat a Roma i en portava els gustos. M'hauria sigut facilíssim averiguar-ho però em sembla que la cosa no tenia importància. Darrere l'altar i en lo semicicle que forma la part antiga, o sia el tros de la iglésia vella, hi ha el cor a on seuen deu o dotze capellans. No tenen Bisbe, n'han tingut i regeix la que en podríem dir diòcesi un canonge degà. No vaig veure cap objecte d'art, ni llibre, ni vestiments, ni joies de mèrit superior.