La casa del baró de Castellfollit s'aixeca a mig aire del carrer Major, pujant a mà dreta. És una casa d'aspecte més aviat modest, que no delata la benestança que amaga. Al seu costat s'obre un carreró que davalla ràpid cap al pas de la muralla. Sota el parell de balcons de la façana, damunt d'una porta ni més gran ni més petita que les de les cases del voltant, els passants poden contemplar, esculpides en la pedra, les armes de la novella baronia. Per la banda del carreró, la casa és una immensa paret i una sòrdida tanca que s'estén al llarg de la travessia.
Aquest carreró, descalçat com un torrent, és sempre solitari. A la paret que hi dóna hi ha una portella baixa i ordinàriament tancada que comunica amb un vestíbul interior i amb una escala que mena a les habitacions superiors. Aquesta és la portella que la Cinta ha tingut cura de deixar oberta, com era convingut. El carreró és tan estret i amagat que les persones que s'hi entaforen són aviat engolides per l'ombra i el silenci. Roger s'hi ha esllavissat sense que ningú en tingués esment, protegit no sols pels núvols que celen la lluna, sinó per la soledat ambient.