Josep Pla, que va acompanyar Sert en el seu últim dia al mas Juny, ha descrit a la perfecció aquell trist moment:
«El terrible accident automobilístic del passadís d'Albons, en el qual morí un príncep Mdivani i quedà greument ferida la senyora Von Thyssen, que l'acompanyava; 1'escàndol de premsa que aquest fet ocasionà; la repercussió que tingué sobre la senyora Sert, que no fou mai més altra i es morí com una flor deshidratada; els esdeveniments polítics que seguiren aquests fets... tot plegat ens féu perdre un dels homes que estimaren aquest país i que contribuí com ningú a valorar-lo. Ja venut el mas Juny, a Jordi, Isabel i Albert Puig Palau, vaig ésser, em sembla, l'únic acompanyant de Sert el dia que vingué a acomiadar-se de la seva propietat. Fou un dia d'una tristesa pesada. Sert quedà, amb llàgrimes als ulls, astorat davant el paisatge que, perquè l'havia fet habitable, havia contribuït a crear.
«—La llum d'aquest país!... —em deia contemplant amb una mirada humida i trèmula la tarda de primavera reflectida en les pedres de les velles torres daurades de les masies que tant havia estimat.
«Arribà un moment que ja no pogué més i m'agafà un braç.
«—Anem, anem! —digué—. Hem de marxar. És trist, però hem de marxar. Jo sóc com el jueu errant...
«I se n'anà.»
Josep Maria Sert va morir a Barcelona tres anys després, el 27 de novembre del 1945. Va ser enterrat, tal com desitjava, al claustre de la catedral de Vic.