Jo, Ermengol, fill dels Vescomtes del Conflent,
de Bernat i Guisla, juro fidelitat a Pere
i al Pontífex ara feliç regnant, Sergi IV.
L'Església d'Urgell que m'heu confiat
defensaré tothora, i mai no he d'infeudar
ni vendre el patrimoni que de dret li pertany,
tal com féu el meu oncle Sal·la, que els anys
passats la va servir, engrandint-la.
Que al cel descansi en pau,
Déu m'ajudi, i els Sants.
Si em lliureu mitra i bàcul
per un voler de Déu,
donació vull fer-vos jo de tots els
meus béns.
Preneu pergamí i ploma
que ho dicto encontinent.
Els costums que envelleixen convé rejovenir.
Vull que els canonges visquin com dins d'un monestir.
Per fer la Canonja dono tot el que tinc,
possessions i herències d'Ausona i el Vallespir,
de Conflent i Cerdanya, del Berguedà,
i així mateix, delmes i d'altres que en puguin pervenir.
La Seu hem d'agrandir-la, eixamplarem camins,
bastirem ponts on calgui, per travessar els rius.
Ajudarem els pobres, no ens blegaran els rics
i de les nostres terres traurem els sarraïns.
Vull ser el pastor i pare que viu i mor pels fills,
i al cel vol retrobar-los altre cop reunits.