Jo devia començar a anar a estudi quan tenia quatre o cinc anys. No ho puc precisar, però ho suposo perquè aquesta era l'edat en què normalment es començava, aleshores, tenint en compte que de guarderies, almenys als pobles, no n'hi havia. Vaig anar al col·legi de capellans, és a dir, a l'Escola Parroquial, que dirigia mossèn Francesc d'A. (d'Assís) Espinalt, pvre. (així era com firmava sempre), cosí d'una cantant d'òpera força famosa que es deia Maria Espinalt. En aquella època al meu poble hi havia tres escoles: la del senyor Sebastianet (Sebastià Álvarez), les Escoles Nacionals i l'Escola Parroquial. Parlo d'escoles de nens, és clar, tot i que sembla que les Nacionals eren mixtes, cosa absolutament malvista. Per a les nenes hi havia monges (Dominiques de l'Anunciata). D'una manera esquemàtica, potser un pèl exagerada però força indicativa, jo diria que els «rojos» rics anaven amb el senyor Sebastianet, els «rojos» pobres a les Nacionals, i els «altres» amb els capellans. Jo vaig anar amb els capellans. Mossèn Francesc era molt amic de casa, tant que quan va esclatar la guerra civil, l'any 1936, el vam tenir amagat una colla de setmanes. Si s'hagués sabut, dubto molt que li haguessin respectat la vida, perquè era un home hàbil i influent que tenia força enemics. El meu pare segur que també les hauria passat putes.