Ja és primavera (fragment)
Aquests dies hem reviscut les imatges d'una Girona amenaçada per la mala llet de l'Onyar. El pont de Pedra amagava els seus pilars sota l'ímpetu de les aigües agitades, i el riu avançava amb una prepotència certa i amb una dosi considerable de bellesa, cap a vés a saber on. El color marronós, els tanys i els branquillons dispersos, i un cel grisós, eren l'escenografía coneguda i temuda, visitant periòdica de la nostra vida quotidiana.
No ha estat res, però. A Banyoles, pel que sembla, el llac ha tornat a sortir de mare, i els que vivim al costat del riu hem tornat a fer cabòries, sense fonament, gràcies a l'embranzida tèrbola del déu-aigua.