Intentaré explicar-me: nascut a Plaça, des de menut l'espectacle multitudinari de cada dimecres va ser per a mi —fins a l'adolescència, almenys— una lliçó i un divertiment. Des de la porta de la botiga de casa es copsava —i es copsa encara— la més fonda perspectiva del mercat. Les parades en garbuix, la gent amunt i avall, les mostres dels botiguers penjades sota la volta o arran de llinda, la remor de passos i converses, els crits dels venedors, les olors penetrants dels planters i de les fruites... Bàsicament, poca cosa ha canviat; però sí s'han esfumat tots o gairebé tots els protagonistes que —al nostre entendre infantil—interpretaven els primers papers d'aquell espectacle setmanal de vida, de color i de paraula.
Amb una òptica evidentment distinta de la dels botiguers, la mainada consideràvem com a principals personatges els qui muntaven parada, i amb preferència els qui eren forasters. No despreciàvem els locals, però ens divertien menys.
Entre els nombrosos tractants d'ous i aviram que concorrien al mercat, fa més de mig segle, hi havia en Parés. Tenia la parada a la cantonada de can Vilà, davant mateix de casa. El cito per la seva proximitat al meu observatori, circumstància que em proporciona els primers contactes amb el tràfec del mercat, quan jo no comptava ni els quatre anys. D'en Parés m'impressionava la seva contínua consulta a un llibret greixós i tacat de rovells d'ou. Una meravella editorial, predecessora de les actuals i divulgadíssimes calculadores de butxaca: El libro de cuentas hechas. Amb un cop d'ull, l'home sabia quant valien set dotzenes i mitja d'ous, a 2'70 pts. la dotzena... Era un tipus d'una vivacitat extraordinària, sempre amb la gorra encasquetada, i un tros de llapis a l'orella... Era el gendre del fundador de la parada: «El Cerillaire», al qual no vaig arribar a conèixer. Com el motiu indica, el negoci primitiu es basava en la venda de cerilles i lluquets, mercaderia que, amb la major naturalitat i temerària imprudència, despatxava junt amb pólvora a la menuda. A conseqüència d'un greu accident que costà la vida a un vailet i greus ferides a dos d'altres, «El Cerillaire» deixà de vendre explosius en ple mercat. Precaució més que plausible.