I naveguem arran de l'illa Espalmador, penya-segats i superfície plana. És de propietat particular, em diuen, i la conreen amb cura. Fa una milla i mitja de llargada per mitja d'amplada. Al sud, hi té un petit port arrecerat. Suposo que viure aquí deu tenir una sabor arcaica densa, magnífica. Miro aquesta costa pelada, de tonalitats vermelloses, i sento enveja. Un breu istme, que s'avança a pocs pams sota l'aigua, uneix l'Espalmador i Formentera per la Punta Trocadors.
El cap Trocadors és arenós i solitari, amb mates i tamarius, darrera els quals s'estenen les salines de l'illa. A l'oratjol de l'horabaixa es gronxen unes palmeres en el port de la Savina. Hi ha dos iots i un veler ancorats. Brillen llums en el molí. Lluny, un pick-up escataina cançons franceses. La mar, en aquesta rada, és llisa i quieta, d'un blau negroide í lluent, vellutat. La nau alenteix la marxa, atraca. La monja és la primera a saltar a terra.
Sura, per l'illa, una aroma intensa de saladina i de marisc. Per davall els grans pilars del carregador de la sal, la mar fa un bleix gutural, prolongat.