I fou al cap d'Andritxol on Pere el Cerimoniós posà peu en terra el diumenge 25 de maig de 1343. Havia arribat amb unes cent setze galeres dividides en quatre grups: l'un atacava el campament de Jaume, instal·lat a Santa Ponça; l'altre atreia les forces mallorquines a la platja de Peguera; i creant aquesta diversió, el rei Pere desembarcava al capdavant de les forces restants i acabava ràpidament amb l'exèrcit de Jaume III. El cap d'Andritxol —Andreiol en diu Pere— és abrupte, i el rei la passà negra, penyal amunt. Es rompé el calçat. A dalt, la guàrdia illenca havia tocat el dos, i entre els estris abandonats deixà vi. El rei, acalorat, tenia set, i després de fer tastar el vi als seus testaferros, se'n clavà quatre glopades. Ja vencedor, a Peguera, el dia 27 s'hi present una comissió d'andritxols, calvianers i puigpunyentins, declarant-li obediència i homenatges, abans que la Ciutat i la resta de l'illa es rendissin. La gent del meu poble se'n tocava el nas, de qui portés la corona: d'això, ningú no en menja.
El 18 de juny el rei Pere se'n tornà al Principat: s'embarcà a la Palomera, a Sant Telm.