I el Port d'Andratx, una olla entre pinars i horts, mansa l'aigua, immòbils els pals dels iots i de les barques, lluminós. A l'horabaixa s'encén la farola, encara dèbil, i l'aigua queda de plom, acerada, estampa malenconiosa. A la nit, les llums somortes, de color taronja, es reflecteixen amb irisació vacil·lant. Les al·lotes que es passegen per damunt el moll són d'una bellesa neta, com una fruita. Es fa tard, la nit es càlida. Entra, enonsada fins als embornals, una barca de bou o una gambera.