Ho explica el rei: «Respos-nos en Berenguer Gayran, comit de la galea, que ell havia estat en la terra. E demanam-li quins ports havia de prop de la Ciutat, de part envers Catalunya. E dix-nos que aquí havia un puig lluny de la Ciutat tres llegues per terra, e per mar vint milles, e aquell puig havia nom la Dragonera, e no es tenia amb la terra ferma de Mallorques, e que hi havia un pou d'aigua dolça; e quan ell hi fou una vegada, los seus mariners ne tragueren aigua. E prop de la terra havia un puget que no es tenia amb la terra, que havia nom Pantaleu; e havia de la terra tro a aquell puget un gran tret de ballesta.» I en alta mar, el vent els conduí: «Aquelles llenys, que eren àvols d'orses, tornaren tots amb aquell vent a la Palomera, on nos érem, que anc lleny ni barca no s'hi perdé ni en fallí nengú. E entram lo primer divendres de setembre al port de la Palomera, e entrò al dissabte a la nuit haguem tots nostres llenys cobrats.» La Palomera és, exactament, Sant Telm, i l'illot del Pantaleu, entre terra i la Dragonera, té el mateix nom que el barrí primitiu d'Andratx. El país, cal no oblidar-ho, té una certa importància: ho diu el rei.
Aquí començà la Mallorca catalana, el 7 de setembre de 1229. L'estol hi romangué tres dies i efectua després el desembarcament guerrer a Santa Ponça. El 28 d'octubre de l'any següent tornà a consignar el rei: «E anam-nos-en a la Palomera, e recollim-nos en les galees... E al dia de Sant Simón e Judes entram en mar.» La conquesta era acabada.