Ha passat lo Carnaval. Fa dies que s'ha entrat a la Quaresma: a les diversions mundanes han seguit les funcions religioses. En la iglésia de sant Pere són molt lluïdes i concorregudes. S'hi celebra el novenari d'ànimes anyal. L'altar major endolat; s'hi veu una decoració de bona perspectiva, amb graduació de lluminària ben entesa que representa lo Purgatori, d'on surten, enmig de flames vermelles, caps més o menos enfonsats de reis coronats, frares, bisbes, generals, criatures, dones. Fins s'hi veu un papa.
Lo que crida més l'atenció en la decoració de la iglésia de sant Pere, pel novenari d'ànimes, són les pintures que es veuen enquadrades en marcs de fusta, pintades a l'oli sobre tela, en los panys de paret, entre cada altar lateral. Són los personatges del tamany natural com reis, generals, princeses, dames i senyors elegants, drets, vestits amb magnificència, de la centúria passada, cadascú amb la vestidura que li correspon: lo rei amb manto reial folrat d'ermí, ceptre a la mà; lo general amb l'espasa, tricorn amb plomall, creus de condecoracions arrenglerades sobre el pit; la princesa jove i guapa vestida amb elegància i riquesa com nostra gegantessa de Corpus, etc. S'hi veu també un coracer de l'any vuit, amb xarreteres, coraça, casco de llautó amb pom i cua de cavall. Fa molt respecte amb son aire guerrer i mostatxut. Doncs bé, ara tirin una línea vertical que divideixi eixes figures en dos parts ben exactes, des del cap als peus, i tindran mig cos calavera i l'altre mig natural, és a dir carnal amb sa vestidura corresponent.
Verament han de causar a la gent i sobretot a pagesos, dones i criatures, horrorosa impressió... La mort juntada amb la vida!... Mig cos carnal i sa mitja carcanada... Un ull expressiu, mitja boca somrienta, una galta rosada i de l'altre... Quin horror!... Mai s'havia trobat imatge més esglaiadora de les paraules terrorífiques de: "Memento homo quia pulvis es et in pulverem reverteris!"