Gualba
Gualba té una galta al sol
i l'altra fresca de joia.
Parrupeig de rossinyol,
encesor fina de noia
i espinguet de flabiol.
El gorg negre mira el cel
amb l'ull pres en encanteri.
Faigs i avets li fan de vel
de la nit –somni i misteri.
l'aigua és somni; el gorg, bruel.
Si el goig de viure i fer niu
vol que mai no mori l'alba,
l'avet, el plàtan, el riu,
sota el campanar de Gualba
faran l'amor a l'estiu.
Verd de somni de la vall.
Gualba sempre és primavera.
La bruixa, en l'amagatall,
s'ha desfet la cabellera
Cingle avall!