Goigs de Sant Pelegrí Arties
Peregrí de santa vida,
Sant Pelegrí.
A la porta el cor us crida:
Pareu ací.
I us deturà Val Arties
dreta al cancell
d'una capella que els dies
fan escambell
d'esquerpes cristalleries,
d'isards castell,
d'on salta la veu polida
com un clarí
de l'aigua que ha beneïda
Déu peregrí.
Llum de fervorosa ofrena
feia-us claror.
Santament l'ànima plena
crida el Senyor
i al Montardo se us emmena,
blau papalló
de la cima revestida
d'un cel tan fi,
que us pren, ala preferida,
pel cor diví.
Prô Nostra Dona us espera
que us don la mà,
i el món deixàveu enrere
pel cel més clar,
per eternal primavera
peregrinar.
I a la porta el cor us crida:
Pareu ací.
Jo us rentaré la ferida,
Sant Pelegrí.
Porta i cadira que us mostra
la humana gent
rebutgeu pel diví sostre
commós del vent,
i amb cada nafra més vostra
la creu s'encén.
Fins que ve Jesús i us crida:
— Reposa en mi—.
I la nafra us és guarida,
d'Ell, peregrí.
I aneu caminant pel viure,
sense repòs.
I el mal té en vós qui el deslliura
d'ànima i cos.
I com l'infant sabeu riure
i apagar els plors.
I a qui gràvida vol mida
del seu glatir
sabeu atorgar aclarida
d'una altra fi.
Pel més enllà s'il·lumina
l'altar del cor.
I un àngel amb vós camina,
que us serva el cor
com un ocell d'ala fina
que al pit se us mor.
Pel tomb dels anys afeblida,
cara al matí,
vuitanta voltes jaquida,
l'ala us baí.
I us dugué com nau la vela,
proa al mai més.
La nau jamai no s'arrela,
no els mariners.
De Déu la nau i la vela,
qui la trobés?
Peregrí de santa vida,
feu port de mi.
La terra en flor en mi us convida a
l'etern camí.