Girona
A poc a poc van pujant peus feixucs de canonge
aquest silenci dur de les escales de la nit,
i sentim com l'anguniós respir ens atansa
a tot l'immòbil temps de la ciutat.
Però la boca del mort ja és tancada al viàtic,
però els ulls del mort no reben més el somni
dels vells arbres serens, dels campanars, dels rius.
Ales membranoses esgarrifen i volen
i fan el llarg esglai de l'última foscor.