Formentor
Per on en Costa passava,
mirava, sentia, deia...
Entre el pi dur que envejava,
la cala que li somreia.
Vegeu: cap a Catalunya
el morrot, i cap a l'illa
la llegenda que s'allunya
i el paisatge que s'abilla.
Amb somnis del mar i el Laci
i els estels de la nit alta.
Un tros del cor vers Horaci
i amunt per tot el que ens falta.
Aquí, una parla, una terra,
cors humils, tardor propicia,
bosc on primer un abril erra
que és després freda carícia.
I el cru brossam d'una vida,
aquí, amb lluites, guanys, caigudes,
i aquella part escollida
damunt les altres, mig mudes.
Aquí, majestat, grandesa,
d'on l'estrofa el vol alçava.
De tanta veu fosca, il·lesa
la serenitat més blava.
Per on en Costa passava...