Formentera, al sud de l'arxipèlag, és la més africana de les illes. Una illa vertaderament illa, un bocí de terra voltat d'aigua, envaït per l'espai obert. La impressió insular, marina, que Formentera produeix, és fins superior i tot a la que fa Cabrera, l'illa menor, on comes i cales, turons, simulen una geografia de configuració sòlida, continental.
La llum de Formentera, una llum blanca i encegadora, inundant una atmosfera seca i solar, és la característica bàsica de l'illa. Els dies de vents del nord, tramuntanes i gregals, l'aire cobra una netedat vibràtil, de lluminositat al·lucinada. Llavors, estar-se a la platja d'Es Pujols, a ple sol, calenta la finíssima sorra matisada de groc, enfront de les aigües verdes i de transparència absoluta, és viure en un món enlluernador, d'una sensorialitat aguda, de vegades feridora. La Mediterrània, tota la seva mitologia nada en els arrasats i també lluminosos paisatges grecs, és aquí, gravitant damunt l'home, anul·lant-ne els lligams històrics i submergint-lo dins l'intemporal, on la memòria i el pensament s'esfumen i creix la dimensió purament física de l'existència. No és debades que pul·lulen per ací esbarts dels més genuïns "beatniks".