Flor de nit
Quan ve la nit,
sota la lluna blanca,
totes les flors a contracor
es tanquen.
quan ve la nit,
sota la lluna blanca,
sols una flor s'obre de sobte
i canta.
Sóc Flor de nit
sota la lluna canto,
sóc Flor de nit,
de dia tot són penes,
quan ve la nit
a la ciutat d'ivori
surten els gats
i cauen les caretes.
Surto al carrer
sota la llum de les bombetes celestes
i sóc com tu
ciutat del desig,
ciutat de la memòria.
Blanca de dia,
blanca de dia,
però de nit, vermella.
Quan ve la nit,
sota la lluna plena,
canto l'amor
que em puja per les venes.
Quan ve la nit,
sota la lluna nova,
somnis de mort
em deixen sense esma.
Surto al carrer
sota la llum de les bombes i pistoles
i sóc com tu
ciutat del desig,
ciutat de la memòria.
Blanca de dia,
blanca de dia,
però de nit, vermella.
Sóc Flor de nit
sota la lluna canto,
sóc Flor de nit,
de dia tot són penes,
quan ve la nit
a la ciutat d'ivori
surten els gats
i cauen les caretes.