Finalment s'ha d'anar al famós i vell Ateneu de Maó, «científic, literari i artístic», hereu i continuador de la secular tradició liberal i humanística de la ciutat. Va esser fundat el 1905 i es va fer càrrec de la «Revista de Menorca», la qual, passant per temporades millors i pitjors, subsisteix de 1888 ençà i travessa ara una època força notable. La «Revista de Menorca» és un arxiu inapreciable i sense ella la cultura menorquina d'aquesta centúria no seria allò que és. Hi ha també, a l'Ateneu, una biblioteca, una col·lecció de ceràmica popular, uns torns de classes d'idiomes i de belles arts, etcètera. I alberga curioses col·leccions de gran valor, com ara la de fòssils, la d'insectes, la d'ocells i de rèptils i, sobretot, la d'algues marines, amb nou milers d'exemplars i unes mil dues-centes espècies, que va llegar a la casa del senyor Rodríguez Femenias, i la de mol·luscs, amb uns deu mil exemplars i quatre mil espècies, que fou recol·lectada pel capellà Cardona i Orfila.
Amb tot i això, la instal·lació de l'Ateneu és pobra i precària, francament tronada. Les algues hi estan acaramullades dins calaixos i prestatges, com els mol·luscs, sense ordre possible ni espai; els llibres no caben dins la biblioteca... Amb els membres de l'Ateneu amb qui vaig conversar, sorgí aquest problema. Una empresa cultural només és possible a través d'una economia sana. La societat i l'autoritat menorquines tenen el deure d'ajudar l'Ateneu.