Fet decisiu de la vall de Camprodon són els corrents d'aigua, sigui en fonts de tendra intimitat o en l'envaïdora afluència dels rius. És com si hi sonés una multitudinària orquestra d'un sol instrument que emetés una sola nota, però d'una infinita varietat de registres. Si a cada raconada de l'esplendor penyalenca brolla l'aigua, que en temps de pluja pot precipitar-se en torrentada, només a Camprodon poble i a la seva immediata rodalia hi ha dotzenes de fonts assenyalades com a fites populars: la del poema de Mossèn Cinto; la del Ferro, entre pontarrons i canals del Ritort; la de Botàs, ombrívola sota els plàtans, els morronyers; la de Llandrius, inscrita ja a una urbanització; la de can Moi, pels vells camins del cementiri i de Molló; la Nova, amb el monument al Doctor Robert, benefactor de Camprodon; la de Forcarà, la del mas de Molló, la del Forat, la dels Sàlics, la de les Violes...