Escolten la ràdio i cusen i nosaltres mengem cansalades, que no són com les xuies que fa a la brasa l'avi Sidro, sinó un pa de pessic amb gust de llimona i amb glaça reial pel damunt, com una crosta. Ens les enduem a La Puda, que havia estat un balneari i que ara encara conserva la font d'on surt una aigua que té el gust i l'olor dels ous podrits i que només saben apreciar com cal els que són de Banyoles. La combinació d'aquesta aigua, que té àcid sulfhídric, amb el dolç produeix uns efectes benignes i alhora devastadors. T'hi acabes acostumant i es converteix, doncs, en una mena d'addicció que t'obligarà, tota la vida, a rememorar l'aigua cada cop que mengis la cansalada i a recordar la cansalada si mai tornes a tastar aquesta aigua pútrida i tan familiar.