És un país que canvia constantment de paisatge. De vegades apareix cobert de les madeixes de canyes per esperar les mongetes. Altres, la terra té el color verd aspre dels camps de patates, o el verd més glauc dels camps de faves, el més clar encara dels pèsols o els verds àcids de lo col-i-flor o els més aigualits –gairebé grocs- del blat de moro ensucrat. I les maduixes i els maduixots, que en aquest país no tenen rival. Semblen tenir, concentrats, tota la frescor primaveral i el guspireig d'un robí d'esclat metàl·lic. És una comarca abundant disposada a donar menjar al país.