És natural d'ací Mn. Antoni Navarro, rector de Monclar, vell col·laborador del Diccionari, conegut de 1902 a Barbarà, amic benvolgut, un dels poetes de raça de l'actual renaixement català. Desig conèixer la seua família i en deman noves a l'hostaler. Ell me demana tot d'una si som Mn. Alcover. —Per ell me tenc, dic jo—. Aquell home queda com astorat: és germà propi de Mn. Navarro. Efectivament el me mir bé, i té just la seva fesomia. Tant ell com la seua dona no se'n poden avenir de la coincidència. Mn. Antoni els havia escrit que nosaltres en passaríem per Vilaller i que mos venguessen a veure i fessen per nosaltres lo que farien per ell. Aqueixa gent estan contentíssims, i nosaltres també.
Vilaller ja fa una mica més de bona cara que els altres pobles d'aqueixes altures. Està damunt un turó; els carrers són malambrosos, però les cases són d'una construcció més passadora. L'església és grandeta, espaiosa, de gust modern. Mos presentam a la Rectoria, molt modesta; el Sr. Rector resulta molt simpàtic; s'ofereix en tot i per tot. El seu Vicari se manifesta molt ben disposat a treballar pel Diccionari, i lo mateix el metge, que és del pla d'Urgell, i el germà de Mn. Navarro. Un d'aquell hostal que han llevat, el Melcior, s'ofereix igualment i és molt amatent. Amb aquests amics prenim posicions per donar demà la batalla a la fonètica i conjugació de Vilaller. Per lo que puga esser, sopam de bon gust i mos n'anam ajeure.