Era veu det campanau
Nin-nan! hén es campanos, oh vila gluriusa
de Salardû, penjades en tot bèt campanau;
tan sa veu forta ó duça, amarga ó amurusa,
cunden a't mun ta historia, cad'ûa en son hiestrau.
È tu, vila ditxusa,
escútala, è de gloria, s'alûgará ta sang:
Nin-nan! Nin-nan!
—Nan-nin! Et centinèla ju só d'aguesta térra,
què hè vist es sûes glories, es penes, è es tristús;
hè ajûstat ma veu forta tam es sos crits de guerra,
cantaua en sa alegría, pluraua en es sos plús.
Pe't plan è pe'ra serra
jamès passèc ûa musca sense cridà at vesín:
Nan-nin! Nan-nin!
Mès, ma millú armunia, es millús cants de gloria,
les saubi ta'ra imatge d't Sant Cristu sagrat.
Era ha escrit tam miracles era aranesa historia,
de Salardû'ra fama pe't mun ha passejat.
Mus dèc ûa victoria
per cada acte de guerra, bèt cop sense hèmus sang:
Nin-nan! Nin-nan!
De pelegrín en furma, mus enbièc Noste-Senye
ûn ange ta purtamus agués cadó sagrat.
...Tut et sabé de's homes jamès puderá artenye
et cunde de's miragles que't Sant Cristu ha ubrat.
De Dieu et pude ensenye
a's qu'ûn cunsol li amoinen ta't mau ó ta't xagrín
Nan-nin! Nan-nin!
He vist ju de'ra pèsta era fièra malvada,
qu'ací es vides segaue, cum et blat es peús,
pe't pudé de't Sant Cristu anassen desarmada,
se's Cristiás l'ac pregauen tam lèrmes è uraciús.
È gloria è numenada
a Salardû et Sant Cristu li daue en-man, en-man:
Nin-nan! nin-nan!
A's crits d'aquera fama, a vols ací arribauen
de't bisbat de Cumenges malaus è desgraciáts;
cunsol è medecina tustem ací trubauen
è de't cèu es miragles pluiguíen a ruxats.
Despûs quan sen turnauen
de Salardû'ra gloria semiauen pe't camín:
Nan-nin! Nan-ninI
En es sûes muralles tustem se hi estrellèren
de's trupes estrangères er odi è'ra ambiciún;
es enemics més forti jamès ací trubèren
sunque mort vergunyusa ó dûra currecciún:
È tut suent s'adaigüèren
aguesti prats è ierres dam enemiga sang:
Nin-nan! Nin-nan!
Es riques flús qu'adurnen era aranesa historia
de Salardû'ra vila tutes les hi semièc.
Tustem jessíe en era et sulei de'ra gloria
que a'ra térra aranesa ta bèra lûm li dèc.
È era mía memoria
trobe duça alegría de't passat pe't camín:
Nan-nin! Nan-nin!
Oh Salardû, b'ei lunga 'ra historia tûa è mía!
Be mu'n cau de memoria ta pudemu'n brembà!
Se la cantessa tuta, jamès acabaría:
Prûmè me gastaría
es cinq lengües de coure, qu'acabà de cantà...
Hèmla de día en día
Més lunga è bèra encara!... Higem-n'hi, en-man, en-man!
Nin-nan! Nin-nan!