Era alt, una mica hieràtic, probablement per la poliomielitis que l'havia encarcarat d'una banda i el feia vacil·lar molt quan caminava. La cara força allargada, l'expressió bonhomiosa i amb tendència al somriure continuat i de vegades a una rialla ampla que li arribava amunt de les galtes. Tenia una veu ben timbrada i un parlar més aviat calmós i de bon jan. Home modest i treballador, Osvald Cardona era, insisteixo, dolç en el tracte i entusiasta en el servei als altres. No sabrem mai els articles —i els llibres!— que va corregir a fons de català i d'estil sense cobrar-ne ni cinc. Vivia molt emmarcat en el clos familiar comú; fadrí, però amb el caliu de la seva germana Rosa —Rosó en el dialecte familiar—, el marit d'aquesta, mort un any abans que ell i que es deia Josep Oriol Pascual i Parés, i dues nebodes: Alba i Laura.