Entrem en una sala allargada i obscura, plena de balancins mallorquins. Al menjador, hi ha ceràmica penjada. A dalt, hi ha un altar entre dues habitacions. Quadres negres, romàntics, omplen les parets. Al seu despatx, damunt la «clasta del lledoner», on parlen els criats a tota l'obra d'en Villalonga, s'exhibeixen armes medievals; la seva «retòrica» és la de la mort cos a cos. Divaguem sobre els combats en naufragis medievals. En una vitrina, hi ha la Summa Theologica. Junt amb d'altres llibres que eren a l'índex, la hi va llegar un oncle capellà. A la biblioteca hi ha Azorín, Campoamor, Pío Baroja, alguns volums de medicina. Baixem al jardí ple de xiprers. A terra, hi ha fulles mortes, flors seques marcides. Penso en Don Toni de Bearn, el vell escèptic liberal, raonable, indiferent, enemic del romanticisme, defensor de la contenció. Com en Villalonga, entre sant Tomás, les armes medievals, Baroja i l'altar. Impossible d'esbrinar com és, igual com les imatges reflectides en un mirall: «D'aquestes persones que mai no s'han tancat només en un sol sistema, potser per no prescindir de cap aspecte de la veritat».