Enfront de Puigmal, cap a les muntanyes del Capcir, es presenta un puig molt elevat: Puig Peric. La distància que el separa del Puigmal és d'uns vint-i-sis quilòmetres, en els quals la carena pirinenca s'abaixa cap al coll de la Perxa.
Aquest punt és molt notable pels seus grans estreps i naixement de rius. En efecte, veurem que del grup de Puig Peric surt el contrafort de les Corberes, al nord-est, que mor a Leucata; i al sud-est un contrafort molt més poderós que es dirigeix a Espanya i forma, fins a l'Ebre, la frontera occidental de Catalunya.
D'aquestes dues poderoses branques baixen els rius següents: la Tet, que rega el Rosselló, el Segre, que després d'haver costejat Catalunya, a l'occident, desemboca a l'Ebre. De l'altra vessant de la serralada de Puig Peric surten l'Arieja i l'Aude, al nord.
Però concretem-nos a la comarca del Segre, que dominem tan bé des de la nostra talaia. Ja se sap que el Segre neix als cims on ens trobem i es dirigeix cap a la Seu, inclinant-se al sud, rega Balaguer i Lleida i es junta a l'Ebre a Mequinensa
El semicercle de muntanyes que formen la conca del Segre són el Puig Peric, el coll de la Perxa i el Puigmal. La seva comarca, ja al peu d'aquestes muntanyes, es dilata i forma un pla de cinc quilòmetres d'amplada i de tretze quilòmetres d'extensió fins al congost d'Isòvol; Puigcerdà ocupa el centre d'aquesta rica i fèrtil planura. Després continua el Segre cap a Bellver i la Seu. Però nosaltres no podem seguir-lo perquè és massa lluny de la nostra talaia.
Ara examinem els afluents del Segre que baixen de la part esquerra de la comarca. Els quatre primers baixen de Puigmal, reguen les valls d'Eina, Sallagosa, Er i Oceja (Cerdanya francesa). Després ve el torrent de la Molina enfront del torrent que baixa de la Tor de Querol.